Llibertat franki!*

llibertat franki!*
Originally uploaded by fadetta_ninnona

"Si la independència ha perdut la seva raó de ser, per què França vol continuar sent França, i Espanya vol continuar sent Espanya?" Maria Antònia Oliver , al llibre "Jo no sóc espanyol" de Víctor Alexandre (pàgina 187).

800 anys justos del naixement de Jaume I

English version (similar post)

Avui fa 800 anys justos del naixement de Jaume I, el rei que va incorporar València i Mallorca i que va configurar la nació on vivim avui.

Per commemorar l'efemèride fem un post amb un fragment del Llibre dels Fets i una reproducció del Penó de la Conquesta, la bandera que els andalusins hissaren a les Torres de Quart de València en senyal de rendició.

39. E en tant uengueren nos companyes de Cathalunya e Darago, e som tro a ·CC· cauallers, e haguem homens de peu tro a ·M· e som a Linesola a cap del tercer dia. E nos en Linesola, altre dia mati fohi en ·R· de Muntcada, e armas tota la ost per combatre, e els empararen tota la uila. E uench en ·R· de Cardon: e dix: Confeylar uos hia, senyor, que nous compatessets, que de bons seruens hi ha, e nous ho ualria la preso de la vila lo mal quey poriets pendre, ni fer a la ost: e lexats me parlar ab els e ueure sius en poria traure bon pleyt. E nos nou uolguem escoltar: e anam nosen a la vila e combatemlos, e nos a peu ab aquels combatedors presem la vila. Els homens embarrarense en la força on hauia una torra molt bona e albacar, e aquel dia matex reterense, e quan foren retuts ·I· altre jorn establim nostre castel.

100 anys d'estelada, 100 anys d'indepententisme contemporani

L’onze de setembre de 1901, Lluís Marsans i Solà, futur dirigent d’Estat Català, junt amb d’altres militants de la Unió Catalanista, varen convocar una ofrena floral al monument de Rafael Casanova. L’acte, declarat il·legal, se saldà amb una trentena de detencions. Aquell gest, en ser encara avui repetit per bé que ja de forma oficial, fou la data de naixement mediàtica (la primera, es documenta a 1897) d’un dels rituals i formes d’expressió simbòlica del catalanisme modern. Era la posta en escena de la commemoració d’uns fets antics (la defensa de Barcelona simbolitzada en el conseller en cap de les institucions catalanes) lligats a la reclamació d’un dret i una legislació pròpies d’autogovern modernes.

Adhesions i text sencer: http://www.estelada.cat/

Vull ser lliure

Una anèctoda de l'homenatge a Lluís Maria Xirinacs, al Fossar de les Moreres.

En acabar una dona que diu ser molt amiga seva, m'ensenya un full groc de cançons del funeral, jo no hi he pogut entrar, i m'explica que en arribar al Cant d ela Pau, Vull ser lliure, que reprodueixo a sota, que "ella i tots els independentistes estaven esperan per cantar, per que era la cançó que més li agradava al Xiri, i que és de en Jaume Arnella" (ho vull comprovar), no els hi ha estat possible per que pels altaveus han cantat una cançó religiosa (ara no recordo quina em va dir) i han estat aplaudint quasi vint minuts per demanar-la i per protestar."

No he llegit aquesta versió en lloc, i per això li dóno aquí espai.

vull ser lliure
Vull ser lliure
ara mateix
ara mateix
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau
i llibertat
i llibertat

(Text atribuït a Jaume Arnella, deixeu-me un comentari si en sabeu més, especialment referències i fonts.)

Homenatge a Lluís Maria Xirinacs

Homenatge a Lluís Maria Xirinacs
Originally uploaded by David Datzira

L'11 d'agost de 2007 van trobar el seu cadàver en un bosc del Ripollès, volent passar els seus últims dies amb "la meva soledat i el meu silenci". Una voluntat reflectida en un escrit que va deixar al seu despatx, on també recordava haver viscut 75 anys en uns Països Catalans ocupats i recriminava la "covardia" dels líders polítics catalans en matèria de nacionalisme. [7][8] Encara que alguns mitjans van donar per fet l'hipòtesi del suïcidi[9], en el moment d'escriure aquesta nota, no es disposa de més dades[10].

El dia 16 d'agost de 2007 es van celebrar els funerals en la seva memòria, a l'església de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i en acabar aquests, fou homenatjat al Fossar de les Moreres, el lloc on cinc anys abans havia fet el parlament que el va portar per darrer cop a la presó.

Font

ACTE DE SOBIRANIA

"Les darreres paraules de Lluís M. Xirinacs són la resposta a tots aquells que, des del poder o des de les tribunes d'opinió, han fet de la claudicació de Catalunya una norma d'obligat compliment. Tan cec és el seu egoisme, tan cínica és la seva deserció, que són incapaços de percebre el galdós paper que els reserva la història." Víctor Alexandre

En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci. Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci. Gràcies!

He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"

Font: Vilaweb

Actualització 16-8-2007:
Notícia sobre l'autòpsia a l'Avui
Imatges del seu homenatge, de David Datzira

Notícies relacionades: Llibertat Xirinacs

Lectura d'estiu

El preu de ser catalans de Patrícia Gabancho

Una persona que m'estima - i em coneix millor del que m'imaginava! - m'ha regalat fa uns dies aquest llibre, del que ja he llegit la meitat d'una volada, però que penso rellegir molts cops, per que és un llibre per aprendre i per consultar. I la Patrícia una escriptora que no coneixia i que passa a la meva llista de preferits. I una periodista que cerca, investiga i arriba al fons, de les que realment fan falta.

"Resistiran la llengua i la cultura catalanes l’embat indeturable del veïnatge de l’espanyol i el temptador mercat global de l’anglès? Al cap de mil anys del seu naixement com a llengua i cultura, té futur el català o caurà víctima de la pressió demogràfica o de la selecció natural? Dir-li cultura catalana a tota cultura que es faci a Catalunya és enterrar-nos en vida? Aguantarà el català? Ens en sortirem?

Tot i que quan un mal està molt estès sembla inútil buscar-ne culpables, Patrícia Gabancho ens n’assenyala uns quants i ens raona uns perquès posant la sinceritat i la paraula clara per davant d’hipòcrites correccions polítiques."

Comprar el llibre (18 euros)

Homenatge als arquitectes exiliats

El Ministerio de Vivienda homenajea a los arquitectos españoles exiliados tras la Guerra Civil en la exposición 'Arquitecturas Desplazadas'

Més

Llibertat Xirinacs

Tema:
Xirinacs Catalunya Drets Humans Catalonia Human Rights Freedom Galindaines

L'11 de setembre de 2002, Lluís Maria Xirinacs en el marc d'un acte reivindicatiu celebrat al Fossar de les Moreres de Barcelona, pronuncià un polèmic discurs en el qual declarava: «Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna».

El 17 de desembre de 2002, Lluís Maria Xirinacs va declarar al Jutjat nº 8 d?Instrucció de Barcelona: «No crec que sigui delicte fer feina d?historiador (de la qual es pot discrepar): -de descriure una guerra d?alliberament nacional que dura ja quaranta anys, -i de comparar-la amb altres guerres.» A la seva declaració també va dir: «Són els tancs espanyols que ocupen el País Basc. Cap arma basca no vol conquerir Espanya.»

Aquestes paraules li van valer el processament per part de l'Audiència Nacional que el va condemnar, el març de 2004, a 2 anys de presó i 4 d'inhabilitació. No obstant això, mai no se'l va detenir.

Al seus 74 anys, el 25 d'octubre del 2005 a les 11:45 hores, va ser detingut per la Policia Nacional, a una comissaria de Ciutat Vella (Barcelona), quan anava a renovar el seu DNI. En ser detingut va exercir l'Objecció lingüística en negar-se a signar la seva declaració en castellà. El mateix dia va intentar visitar-lo el seu metge a qui van negar l'assistència. També van negar que el seu germà el pogués visitar la mateixa tarda.

Dos dies més tard, el 27 d'octubre de 2005, va ingressar a la presó Model de Barcelona, per ordre de l'Audiència Nacional, tot i que el mateix dia va ser traslladat al centre penitenciari de Can Brians a Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat). No es va atendre cap classe de reclamació d'alliberament per raons humanitàries. A primera hora del matí un centenar de persones es van manifestar als jutjats de Barcelona, per a reclamar-ne l'alliberament.