Primer diré que els dubtes que podia tenir sobre en Mas es van enfonsar al més profond infern quan va pactar amb el diable Zapatero.
Tot el país em sembla un camp de bolets amb plataformes independents i no faig més que comptar boletaires amidant desesperats quin és el rovelló amb un barret que més pot crèixer.
El Xavier Mir em fa albirar que algun partit parlamentari, per lluny que estiguin tots del món, potser comenci a veure que el país vol ser major d'edat i ja és prou gran per emancipar-se. Així que podriem arribar a la llibertat encara que els boletaires topem amb la temuda llei de Hondt.
Els números són senzills. ICV i ERC posen pocs dubtes i sembla que hi posarien poques pegues. El PSC tampoc mostra molts dubtes, però més aviat en sentit contrari. I si canvia, encara millor. Així és que la clau sembla en mans del que va menjar la poma que el portà a l'infern.
En Mas, doncs, podria aprofitar l'ocasió per fer-nos oblidar el pecat original i anunciar al darrer moment, que donada la demanda, votaria l'emancipació. No fos cas que d'anunciar-ho amb temps es muntés una altre Pretòria.
La cursa promet emocions fins a la recta final.
PS: Tal dia com avui de fa 79 anys, s'aprovà en referèndum l'Estatut de Núria.
Altres alternatives:
Segons Isidre Palamada (Reagrupament)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada