Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lliure. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lliure. Mostrar tots els missatges

dimecres, de maig 02, 2018

Instal·lació de sdcc a Ubuntu 16.04

2a part del taller de simulació

Aquesta és la continuació d'aquest article.

SDCC vol dir Small Device C Compiler

Obrirem la cònsola (Ctrl-Alt-T) i farem:


~$ sudo apt-get update~$ sudo apt-get upgrade~$ sudo apt-get autoclean~$ sudo apt-get autoremove~$ apt-get install bison, flex, boost, g++, stx

Baixarem el darrer tar de https://sourceforge.net/projects/sdcc/
Les instruccions són a l'arxiu README inclòs:

~$ tar -xvjf sdcc-src-3.7.0.tar.bz2
cd sdcc
~/sdcc$ ./configure
~/sdcc$ make


Si el configure dóna error indicarà probablement el paquet que cal instal·lar, desprès de fer-ho, tornarem a fer:

~/sdcc$ ./configure
~/sdcc$ make


Un cop instal·lats el simulador i el compilador, ja podem fer algun programa: https://hackaday.com/2010/11/03/how-to-program-pics-using-linux/ on també trobarem com carregar-ho al microcontrolador.

Si ho preferiu també podeu utilitzar l'entorn de Microchip (R)

Temes relacionats:
1a part: https://galindaines.blogspot.com.es/2018/02/installacio-de-gpsim.html
3a part: https://hackaday.com/2010/11/03/how-to-program-pics-using-linux/
MPLABX: https://101recursosdidactics.blogspot.com/2017/11/installacio-de-mpabx-ubuntu-1404-o.html

dimecres, de febrer 14, 2018

Instal·lació de gpsim / error while loading shared libraries




1a part del taller de simulació
 
gpsim és un simulador GNU per als microcontroladors PIC de Microchip.

La instal·lació d'aquest simulador, a partir dels repositoris fa unes quantes distribucions que no acaba de rutllar però la solució és ben senzilla.

Si l'instal·lem així:
~$ sudo apt-get install gpsim
I a l'executar obtenim aquest error:
~$ gpsim
gpsim: error while loading shared libraries: libgtkextra-x11-3.0.so.7: cannot open shared object file: No such file or directory


Comprovarem que tenim la nova versió de 'libgtkextra-x11', fent
~$ cd /usr/lib/x86_64-linux-gnu
~$ ls -l libgtkextra-x11*

I si obtenim quelcom semblant a:
lrwxrwxrwx 1 root root     28 gen  8  2016 libgtkextra-x11-3.0.so -> libgtkextra-x11-3.0.so.8.0.0

Llavors només cal fer un enllaç simbòlic a la nova versió així:
~$ cd /usr/lib/x86_64-linux-gnu
~$ sudo ln -s libgtkextra-x11-3.0.so.8 libgtkextra-x11-3.0.so.7

I ja podrem arrencar el simulador gpsim sense cap problema.

Per provar l'exemple que es mostra a la imatge podeu:
~$ cd led_test
~$ make (això ensambla el codi)
~$ gpsim -c led_test.stc

A la segona part, instal·larem el compilador

Podeu veure al post següent com hem fet l'screencast

PS: Hem notificat la falla a l'equip de desenvolupament: https://bugs.launchpad.net/ubuntu/+source/gpsim/+bug/1750106

Temes relacionats:
2a part: https://galindaines.blogspot.com.es/2018/05/installacio-de-sdcc-ubuntu-1604.html
Instal·lació de MPABX a Ubuntu 14.04 o superior 
How-to: Program PICs using Linux
Linux terminal only PIC programming

dimarts, de novembre 18, 2014

Suport exfat fs a Ubuntu 14.04 LTS

Què vol dir FAT?
Taula d'Assignació de Fitxers, en anglès, File Allocation Table (FAT) és un sistema d'arxius desenvolupat per a MS-DOS, així com el sistema de fitxers principal de les edicions no empresarials de Microsoft Windows fins a Windows Me. Wikipedia

Limitacions:
El format FAT només permet assignar unitats de fins a 32 GB de capacitat, concretament amb la versió FAT32.

Amb el meu mòbil venia una tarja SD de 64 GB, i evidentment el primer que vaig fer es formatar-la amb ext4. Però per sorprenent que sembli, el sistema android-linux no podia reconèixer-la, ni tan sols després d'instal·lar Cyanogenmod 11!

Així que la vaig haver de tornar a formatar amb exFAT. Llavors utilitzava Ubuntu 12.04 LTS i tot va anar bé. Per instal·lar el suport exFAT només cal fer:

sudo apt-get install exfat-fuse exfat-utils

Però quan vaig passar al 14.04 LTS el suport exFAT no va funcionar, i els intents de reinstal·lar-ho donen aquest resultat:

S'han trobat errors en processar:
 /var/cache/apt/archives/exfat-fuse_1.0.1-1_amd64.deb
E: Sub-process /usr/bin/dpkg returned an error code (1)


La solució és molt senzilla de trobar, però em va costar força temps, fins i tot vaig preguntar alguns experts, que tampoc la van trobar:
Obrint el Gestor de Paquets Synaptic i cercant exfat, trobem un nou paquet fuse-exfat que tot i que les dependències no ens ho indiquen (!) permet instal·lar el paquet exfat-utils!

Així que les instruccions per a Ubuntu 14.04 són simplement fem:

sudo apt-get install fuse-exfat exfat-utils

I recordem demanar ajuda al Synaptic el proper cop!







diumenge, d’octubre 28, 2012

Carta a mi prima española

Hace poco una prima me hizo algunas preguntas, y le contesté estas líneas, en castellano.

Me gustaria explicarte algunas cosas, con mucho cariño.

Este es un proceso en positivo a favor de Catalunya, que no va en contra de nadie, y menos contra España. Que intenta encontrar el encaje para que en este país (Catalunya) se puedan hacer las cosas 'normales' que se pueden hacer en cualquier otro, que tiene muy claro que Catalunya està al lado de Espanya y que siempre lo estará, y que aspira a convivir como buenos vecinos y, precisamente, sin prohibiciones.

Cuando digo mi país me refiero a Catalunya, que no es hoy un país normal por muchísimos motivos, baste indicar que la policía no sólo no habla la lengua de mis hijos, mis padres y mis abuelos, sino que nunca ha hecho el más mínimo esfuerzo en aprenderla ni en respetarla, y eso inevitablemente me recuerda las antiguas colonias. En todos los países normales que conozco, y conozco algunos, excepto en las antiguas colonias, la policia conoce y respeta la lengua del país. Paradójicamente, las restricciones nos han devuelto la conciencia de país de nuestros abuelos.

No sólo nadie habla aquí de prohibir el castellano, sino que se habla de darle un estatus especial muy alto, casi, o incluso sin casi, equivalente al Catalan. Puesto que, por los motivos que sea, es una lengua que todo el mundo entiende, que aun hoy se enseña, en la que aún hoy se proyecta el 98% de las peliculas, en la que puedes leer la gran mayoria de la prensa, las revistas, los libros, la publicidad, oir en la televisión, en las sentencias judiciales, nuestros pasaportes, organismos oficiales, empresas estranjeras, ... la lista es interminable.

Creo que precisamente debido a lo difícil que ha sido intentar que nuestras actividades 'normales' se puedan realizar en nuestra lengua 'normal' (justamente a esto me referia al hablar de 'un país normal'), después de más de 30 años de intentarlo de todas las formas posibles, la gente ya esta muy cansada de tantas injerencias, de tantas salidas de tono, y estamos vacunados contra este tipo de restricciones.

Como bien sabes me interesan las lenguas, además del castellano y el catalán, conozco algunas otras, y creo que conocer más lenguas me da, por encima de todo, la posibilidad de entenderme con más personas, que al final es lo que me gusta, de conocer otras formas de ver las cosas, de ser creativo en las soluciones.

Pero es que además la lengua ya no es lo importante en este proceso, lo importante es la libertad, y esto es fantastico. Aquí no se defiende una lengua sino la libertad de hablar en tu lengua, por ejemplo, que es muy diferente, y esto resta por fin protagonismo a la lengua. Paradójicamente, las restricciones nos han traido más libertad, más tranquilidad, más seguridad, es decir más 'normalidad'.

Así es que no te preocupes, porque nuestras gentes estan condenadas a entenderse y en cuanto a mí, puedes seguir hablandome en lo que más te apetezca, no es esto lo más normal?

dilluns, de setembre 19, 2011

Spain's Secret Conflict

SPAIN'S SECRET CONFLICT from Endboard on Vimeo.



"Spain’s Secret Conflict": documental de Sobirania i Progrés per internacionalitzar el cas català

Un dels objectius fundacionals de Sobirania i Progrés ha estat la internacionalització del procés cap a la sobirania. Amb aquesta finalitat, fa tres anys Sobirania i Progrés va encarregar a la productora Endboard la realització d’un documental de 40 minuts pensat per a una audiència internacional. El procés de producció ha estat llarg però finalment ja disposem del documental: una obra excel·lent i molt pedagògica que permetrà difondre el conflicte català arreu del món.
Més

dijous, de novembre 11, 2010

Froyo 2.2.1 al Wildfire en pocs clics


Amb CyanogenMod 6.1.0-rc

ADVERTIMENT: Això pot malmetre el vostre telèfon. Si no ho veieu molt clar no seguiu llegint. Si alguna cosa no us va prou bé necessitareu tenir un bon domini de l'anglés i, o, l'assistència d'un expert.

Passes:

1) Guanyar el root, amb unrevoked3 http://unrevoked.com/recovery/

2) Fer una còpia de seguretat amb Nandroid Backup http://wiki.cyanogenmod.com/index.php?title=Howto:_Nandroid_Backup


(3.1 Opcional però absolutament recomanable): Incloure les aplicacions de Google. Cal baixar el gapps.zip inclòs a l'enllaç anterior, el de la resolució mitja (MDPI). Es pot fer junt amb la passa 3 o més tard. Si ho fem al mateix temps, ens estalviem feina.

L'explicació més detallada es troba als enllaços anteriors.

Millores: Una de les més cridaneres, a part de la rapidesa, és el consum de bateria molt més baix. Froyo, el sistema és més ràpid, i inclou de sèrie aplicacions com el ADWLauncher o el OI File Manager, Theter, Superuser, per donar permisos de root, Quick PIN unlock, per no haver de posar tres cops la contrasenya, La llista sencera és al primer enllaç. Permet triar el Català sense instal·lar Morelocale2! Ja vé estandard.

Aplicacions útils: Rommanager, per actualitzar les noves versions des de la web, Droidcapture Per fer captures de pantalla. Market Enabler, per accedir a totes les aplicacions del mercat.

Notes:
1) Al primer intent vaig saltarme el pas 'wipe all your data' i el resultat va ser un desastre. Però el mode de recuperació de Unrevoked, explicat a l'enllaç anterior corresponent em va pemetre refer-me de l'ensurt i restaurar de nou la meva màquina original. Seguides escrupulosament les passes, el mod va funcionar a la primera.
2) El meu WildFire és lliure, si el vostre és esclau, ignoro si ho podeu fer. Si ho aconseguiu, us convido a deixar un comentari que pot ser d'utilitat per altres. Em sembla recordar haver llegit, no em feu massa cas, que amb el root podeu alliberar el vostre esclau, i que fer-ho no és pas il·legal. Més aviat diria que el que no és massa legal és enredar-vos a comprar un telèfon a terminis i a sobre no advertir-ho clarament.
3) Perdreu totes les dades que teniu al vostre telèfon, així que és recomanable fer una còpia de seguretat de les dades de les aplicacions importants. Tampoc podreu fer servir aquelles aplicacions que funcionen amb HTC Sense. El dia que HTC tregui una actualització a Froyo, per accedir-ho haureu de restaurar la còpia de seguretat que heu fet amb Nandroid, per poder instal·lar l'actualització, i tornareu a perdre totes les dades que no tigeu copiades individualment. Suposo que deu ser possible restaurar la còpia de seguretat a l'emulador del SDK, per poder accedir a les dades que teniu al vostre telèfon, però encara no he trobat com fer-ho.

Entrades relacionades:

dijous, d’octubre 07, 2010

Tres primers dies amb Android


Fa temps que tenia l'ull posat al NeoRunner, però la petita pantalla en relació a la mida de la màquina, preu, i l'escassetat de models, m'han portat a considerar l'Android.

Maquinari
Finalment em vaig decidir per HTC Wildfire, una opció raonable amb una pantalla de 3,2 polsades i un preu assumible.

Sistema operatiu
La versió d'Android és la 2.1 . Això fa que no funcionin algunes aplicacions per a 2.2 com Google Actions. Al consell 2 indico una altre possibilitat.

Interfície
Un cop obert i estrenat, connectats els comptes de goguel, feisbuc i tuiter, de seguida resulta sumament incòmode la inexistència d'un teclat en català. Insisteix tossudament en convertir els meus escrits a anglés o castellà segons li sembla.

Català
Per indicar que volem navegar en castellà, cal instal·lar una aplicació anomenada morelocale. Fa que les aplicacions i pàgines disponibles facin servir els locales en català.
Existeix un teclat en català: Catalan Language Pack que també instal·la el text predictiu en català (T9). Imprescindible!
Prèviament cal instal·lar la aplicació que el fa possible: Any Soft Keyboard

Navegació
Costa uns dies acostumar-se a la interfície i navegació. Per instal·lar aplicacions resulta imprescindible instal·lar un lector de codis QR com ara el Barcode Scanner, que permet obrir les pàgines directament sense haver de patir l'escriptura de les seves adreces, llegint els codis QR. Podeu fer-ho amb el d'aquest article.

Consells
  1. Una de les coses més útils que m'ha costat de descobrir és com canviar entre aplicacions: Només cal prémer i mantenir el botó Inici (la caseta).
  2. WikiDroid per veure la Viquipèdia. Permet triar la llengua.
  3. Vlingo permet fer servir la veu - en anglès! - per escriure missatges, fer cerques etc.
  4. Bluetooth on Motion m'activa el Bluetooth al cotxe detectant el moviment, i l'apaga en aturar, per estalviar bateria.




Actualització: 13-11-2010
, Catalan language pack per a HTC_Sense, no ho he probat, ignoro els detalls i les condicions en que pot ser adeqüat. Procediu amb precaució: http://forum.xda-developers.com/showthread.php?t=542749 (per Windows mobile??)

dimecres, de setembre 29, 2010

Llibertats, drets i vaga

Des d'aquesta i altres tarimes he defensat la llibertat de triar el sistema operatiu del meu ordinador, el meu operador de telefonia i l'estat al que pertany el meu país.

És penós que un fabricant de sistemes operatius hagi de cometre abusos per garantir la seva quota de clients. Com ho és que ho faci un operador de telefonia o un estat.

És lamentable la violencia dels piquets en una vaga.

La violencia dels piquets redueix la credibilitat d'una vaga i és impròpia d'un país democràtic.

Referències:

dissabte, de setembre 25, 2010

Per què he marxat de Simyo

Després de 18 mesos amb Simyo, he deixat aquest operador virtual de telefonia mòbil.

Vaig arribar captivat pel seu missatge de llibertat, tarifes fàcils d'entendre i preu competitiu. No havia de fer un contracte de permanència, repugnant abús, i tenia trucades gratuïtes amb les persones que més truco.

La primera decepció va ser un oferiment per rebaixar tres cèntims el preu del minut de totes les trucades si renunciava a aquelles trucades gratuïtes. I ho vaig suportar.

Ara vull connexió a internet i per això hauria de pagar dues tarifes, (això ja no em sembla una tarifa senzilla) i comprometre'm a no fer servir la connexió per a Veu sobre IP (i això ja no em sembla llibertat).

Sobre la nul·la sensibilitat per la llengua, no en cal escriure ni una línia.

Chi vediamo Simyo!
Un'altra sera parlare su Android

P.S.: Com que no tinc contracte de permanència, si trobo una millor tarifa, puc canviar quan vulgui!

Entrades relacionades:

dilluns, d’agost 02, 2010

Via ràpida. L'altre via a la independència


Primer diré que els dubtes que podia tenir sobre en Mas es van enfonsar al més profond infern quan va pactar amb el diable Zapatero.

Tot el país em sembla un camp de bolets amb plataformes independents i no faig més que comptar boletaires amidant desesperats quin és el rovelló amb un barret que més pot crèixer.

El Xavier Mir em fa albirar que algun partit parlamentari, per lluny que estiguin tots del món, potser comenci a veure que el país vol ser major d'edat i ja és prou gran per emancipar-se. Així que podriem arribar a la llibertat encara que els boletaires topem amb la temuda llei de Hondt.

Els números són senzills. ICV i ERC posen pocs dubtes i sembla que hi posarien poques pegues. El PSC tampoc mostra molts dubtes, però més aviat en sentit contrari. I si canvia, encara millor. Així és que la clau sembla en mans del que va menjar la poma que el portà a l'infern.

En Mas, doncs, podria aprofitar l'ocasió per fer-nos oblidar el pecat original i anunciar al darrer moment, que donada la demanda, votaria l'emancipació. No fos cas que d'anunciar-ho amb temps es muntés una altre Pretòria.

La cursa promet emocions fins a la recta final.

PS: Tal dia com avui de fa 79 anys, s'aprovà en referèndum l'Estatut de Núria.

Altres alternatives:
Segons Isidre Palamada (Reagrupament)

dissabte, de juliol 31, 2010

Unitat, sí, però sinó, democràcia


Aquests dies es parla molt de unitat (parlo de candidatures unitàries per a declarar la independència de Catalunya), i això és bó. Però no cal obsessionars-hi: confiem en la democràcia. Fora fantàstic que hi hagués unitat per la independència, potser tot fora molt més fàcil.

Em sembla detectar massa por darrera aquesta obsessió per la unitat. Tenim por de que els independentistes siguem pocs al Parlament i s'ens mengi la llei de Hondt. Però i si no som tan pocs? Les forces parlamentàries estan perden molt de suport. Confiem en la democràcia, que som nosaltres. I si no guanyem, doncs ho haurem de tornar a provar el proper cop.

Fa anys era a una junta d'una associació de veins que es va dividir per que el tresorer havia disgustat a tota la resta i no volia dimitir. Tothom estava molt preocupat per que no hi havia forma de fer-lo fora. La solució va ser molt senzilla: democràcia. Vàrem dimitir tots, vàrem convocar eleccions i els veins vàren decidir. Això és exactament la democràcia.

Ara veig una situació semblant. Desitjo sincerament que totes les candidatures unitàries s'uneixin. Però si no ho fan, tranquils que ja ho pagaran. El que cal és seguir-les de prop, vigilar quina actúa d'una forma més democràtica, més noble, quina defensa els interessos que nosaltres volem realment i votar-la. I la democracia farà la resta. I si no toca a la tardor, doncs a fer més consultes i seguir lluitant. Això és la democràcia.

És més feina que votar una sola candidatura, però és el que ara toca fer. No podem amagar-nos sota el crit de la unitat.

(Aportació a Can Borrel, Arenys de Munt, 31 de juliol de 2010, a la presentació de Solidaritat Catalana al Maresme)

Vegeu també:
Quan la unitat no fa la força. Salvador Cardús

dijous, de juliol 29, 2010

La independència és més a prop gràcies a tots nosaltres


Fa menys d'un any, es començava a parlar de la consulta d'Arenys de Munt i no sabien si portaria enlloc o no.

Ara tampoc sabem on portarà, però sabem que hem avançat i força cap a la llibertat de Catalunya.

Hem fet algunes passes força importants:
- Hem aconseguit que es parli de la nostra independència a Catalunya i al món. I aquesta era una passa que s'havia de fer, i que l'hem feta molt bé.
- Sabem que la declaració unilateral de independència del nostre Parlament no viola el dret internacional.
- Sabem que la majoria dels països de la Unió Europea, i moltes potències mundials recolzen aquest punt de vista
- Sabem que ens cas de declarar la independència, formarem part de la Unió Europea automàticament, d'acord amb els acords internacionals.

És a dir hem polvoritzat 'de facto' la cotilla de la pronstitució que ens negava el dret universal a la autodeterminació. Fa un any no em podia ni imaginar aquesta situació.

No sé quina és la propera passa que cal fer cap a la llibertat, però el que sé segur és que cal fer-ne alguna. Sola no arribarà pas. I prefereixo fer-ne una d'equivocada que no fer-ne cap.

M'agradaria molt saber quina creieu que és la propera passa que caldria fer.

Sovint les primeres passes són les més difícils, però són molt importants:
- Tot llarg camí comença per una passa molt petita.

dilluns, de juny 21, 2010

Tots som Marc Belzunces

9 de març de 2008: Eleccions espanyoles

La Junta electoral designa a Marc Belzunces, amb motiu de les eleccions generals espanyoles, com a Vocal 2 Suplent 2 de la Mesa electoral A de la secció 103 del districte 9 (Sant Andreu) de Barcelona, que es constituiria el 9 de març del 2008. Seguint la seva consciència i les seves conviccions ideològiques, Marc Belzunces no es presenta a la Mesa.

...
Avui

La Secció 5a de l'Audiència Provincial de Barcelona (Passeig Lluís Companys 14-16) fixa com a data de judici el dilluns 21 de juny a les 11h. El judici és públic.

Desproporció de la pena

La pena prevista per la legislació en vigor és absolutament desproporcionada. Considerem que cal trobar una sortida legal per a aquests casos que no impliqui considerar als ciutadans uns delinqüents. De cap manera no s'hauria de considerar un delicte penal; en tot cas, una falta administrativa lleu.

Tanmateix, creiem que això no fa altra cosa que mostrar que les eleccions espanyoles es basen en la coacció i l'amenaça als ciutadans catalans. Són molts els ciutadans catalans que no voldrien col·laborar en l'organització d'unes eleccions espanyoles, però per por de les conseqüències no s'atreveixen a fer el pas.

D'altra banda, les Consultes sobre la independència de Catalunya mostren que es poden organitzar unes eleccions mitjançant persones que accedeixin voluntàriament a col·laborar-hi, per identificació democràtica. Creiem que aquesta és la manera correcta d'organitzar unes eleccions, de manera que els ciutadans de Catalunya puguin decidir lliurement si col·laboren o no en l'organització d'unes eleccions espanyoles.

En aquest sentit, animem a tots els catalans que en un futur es trobin en aquesta situació a exercir el seu dret d'objecció de consciència.

Donacions

Estimem les despeses de tot el procés en uns 7.000 euros. Fins ara s'han recaptat 4.000 euros mitjançant donacions. Demanem ajuda per recaptar els 3.000 euros que manquen. Els donatius es poden fer a:

Beneficiari: Fundació Catalunya-FONS

Compte: 3025-0012-19-1400008332

Per a transferències des de fora d'Espanya:

Iban: Es18 3025 0012 19 1400008332

Altra informació: Swift: cdenesbb

Concepte: Defensa Marc Belzunces

Dels recursos econòmics recaptats dependrà que es pugui arribar al Tribunal Suprem, si es donés el cas. Si sobressin fons, es destinarien a casos semblants o causes socials.

Contacte

Marc Belzunces: http://www.holoce.cat

Fundació Catalunya-FONS: http://www.fundaciocatalunya.org/

Enric Borràs (grup de suport): http://enricborras.cat/

Més detalls: www.holoce.cat
Feisbuc: http://www.facebook.com/event.php?eid=135922216420333

Endavant Marc!

dijous, de gener 14, 2010

A partir d’avui, xarxa i llibertat

Considerem imprescindible la retirada de la disposició final primera de la Llei d’Economia Sostenible pels següents motius:

1. Viola els drets constitucionals en els quals s’ha de basar un estat democràtic, especialment la presumpció d’innocència, llibertat d’expressió, privadesa, inviolabilitat domiciliària, tutela judicial efectiva, llibertat de mercat, protecció de consumidores i consumidors, entre d’altres.

2. Genera per a Internet un estat d’excepció en el qual la ciutadania serà tractada mitjançant procediments administratius sumaríssims reservats per l’Audiència Nacional a narcotraficants i terroristes.

3. Estableix un procediment punitiu “a la carta” per a casos en els quals els tribunals ja han manifestat que no constituïen delicte, implicant fins i tot la necessitat de modificar almenys 4 lleis, una d’elles orgànica. Açò comporta un canvi radical al sistema jurídic i una font d’inseguretat per al sector de les TIC (Tecnologia de la Informació i la Comunicació). Recordem, en aquest sentit, que l’intercanvi de coneixement i cultura a la xarxa és un motor econòmic important per a eixir de la crisi com s’ha demostrat àmpliament.

4. Els mecanismes preventius urgents dels quals disposa la llei i la judicatura són per a protegir a tota la ciutadania davant de riscos tan greus com els que afecten a la salut pública. El Govern de l’Estat pretén utilitzar aquests mateixos mecanismes de protecció global per a beneficiar interessos particulars enfront de la ciutadania. A més la normativa introduirà el concepte de “lucre indirecte”, és a dir: es pot tancar el bloc perquè “promocione” a un que “promociona” a un altre que vincula a un tercer que fa negocis presumptament il·lícits

5. Recordem que la propietat intel·lectual no és un dret fonamental contràriament a les declaracions del Ministre de Justícia, Francisco Caamaño. El que és un dret fonamental és el dret a la producció literària i artística.

6. D’acord amb les declaracions de la Ministra de Cultura, aquesta disposició s’utilitzarà exclusivament per a tancar 200 webs que presumptament estan atemptant contra els drets d’autor. Entenem que si aquest és l’objectiu de la disposició, no és necessària, ja que amb la legislació actual existeixen procediments que permeten actuar contra webs, fins i tot amb mesures cautelars, quan presumptament s’estiga incomplint la legalitat. Per la qual cosa no queda sinó recelar de les veritables intencions que la motiven ja que l’única cosa que afig a la legislació actual és el fet de deixar la ciutadania en una situació de greu indefensió jurídica a l’entorn digital.

7. Finalment considerem que la proposta del govern no només és un malbaratament de recursos sinó que serà absolutament ineficaç en els seus presumptes propòsits i deixa clara l’absoluta incapacitat per part de l’executiu d’entendre els temps i motors de l’Era Digital.

La disposició és una concessió més a la vella indústria de l’entreteniment en detriment dels drets fonamentals de la ciutadania en l’era digital.

La ciutadania no pot permetre de cap manera que seguisquen els intents de vulnerar drets fonamentals de les persones, sense la deguda tutela judicial efectiva, per a protegir drets de menor rang com la propietat intel·lectual. Aquesta circumstància ja va ser aclarida amb el dictat d’inconstitucionalitat de la llei Corcuera (o “llei de la puntada en la porta”). El Manifest en defensa dels drets fonamentals a Internet, signat per més de 200.000 persones, ja va avançar la reacció i demandes de la ciutadania abans la perspectiva inacceptable del govern.

Per a impulsar un definitiu canvi de rumb i coordinar una resposta conjunta, el 9 de gener s’ha constituït la “Xarxa Sostenible” una plataforma representativa de tots els sectors societat civil afectats. L’objectiu és iniciar una ofensiva per a garantir una regulació de l’entorn digital que permeta expressar tot el potencial de la Xarxa i de la creació cultural respectant les llibertats fonamentals.

En aquest sentit, reconeixem com a referència per al desenvolupament de l’era digital, la Carta per a la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement, un document de síntesi elaborat per més de 100 experts de 20 països que arreplega els principis legals fonamentals que han d’inspirar aquest nou horitzó.

En particular, considerem que en aquests moments és especialment urgent la implementació per part de governs i institucions competents, dels següents aspectes arreplegats en la Carta:

1. Els artistes com tots els treballadors han de poder viure del seu treball (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf B. “Estímul de la creativitat i la innovació”, de la Carta);

2. La societat necessita per al seu desenvolupament d’una xarxa oberta i lliure (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf D, “Accés a les infraestructures tecnològiques”, de la Carta);

3. El dret a cita i el dret a compartir han de ser potenciats i no limitats com a fonament de qualsevol possibilitat d’informació i constitutiu de tot coneixement (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf A, “Drets en un context digital”, de la Carta);

4. La ciutadania ha de poder gaudir lliurement dels drets exclusius dels béns públics que es paguen amb els seus diners, amb els diners publics (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf C, “Coneixement comú i domini públic”, de la Carta);

5. Considerem necessària una reforma en profunditat del sistema de les entitats de gestió i l’abolició del cànon digital (referència punt 2 “Demandes legals“, paràgraf B, “Estímul de la creativitat i la innovació”, de la Carta).

Per tot això avui s’inicia la campanya INTERNET NO SERÁ OTRA TV i es duran a terme diverses accions ciutadanes durant tot el període de la presidència espanyola de la UE. Considerem particularment importants en el calendari de la presidència de torn espanyola el II Congrés d’Economia de la Cultura (29 i 30 de març a Barcelona), Reunió Informal de ministres de Cultura (30 i 31 de març a Barcelona) i la reunió de ministres de Telecomunicacions (18 a 20 d’abril a Granada).

La Xarxa té previst reunir-se amb representants nacionals i internacionals de partits polítics, representants de la cultura i delegacions diplomàtiques.

Signat Xarxa Sostenible

La Xarxa Sostenible som tots. Si vols adherir-te a aquest text, copia’l i difon-lo.

dijous, de desembre 03, 2009

Manifest “En defensa dels drets fonamentals a internet"

Davant de la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…

1. – Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2. – La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establertes a l’article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3. – La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i ralentitzant la seva projecció internacional.

4. – La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. – Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seues creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. – Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüen als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. – Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continue sent lliure.

8. – Exigim que el Govern garanteix per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugua produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. – Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. – En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facen canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

dimarts, d’octubre 06, 2009

7 de novembre - 350 anys de resistència

El 1648 a Münster i a Osnabrück, ciutats de la regió alemanya de Westfàlia, s’havia posat fi a la guerra europea coneguda, ja entre alguns coetanis de l’època i també pels historiadors actuals, amb el nom de Guerra dels Trenta Anys. Aquella pau europea sovint ha fet pensar que la pau posterior del 1659 entre les monarquies hispànica i francesa havia estat una pau circumscrita al territori pirinenc. Cal desfer aquest malentès. La pau o Tractat dels Pirineus té en compte una àmplia geografia de l’Europa occidental: no sols fa referència a un cert espai pirinenc, sinó també a zones alpines i al corredor territorial sempre disputat entre França i l’Imperi germànic, disputa que, encara avui, podria explicar l’irredemptisme de Flandes. A més, el Tractat del 1659 no només es refereix a afers de geografies polítiques i territorials sinó també a afers de caràcter economicocomercial, de presoners de guerra, de llicenciament de soldats, de compensacions econòmiques o dotals entre prínceps i/o de despeses d’intendència. El nom cal atribuir-lo a l’espai geogràfic (illa dels Faisans, al baix Bidasoa), on els plenipotenciaris de les dues monarquies (el senyor Luis Méndez de Haro, per part hispànica, i el cardenal Mazzarino, per part francesa) formalitzaren la signatura del Tractat (7 de novembre de 1659), i Lluís XIV de França i Felip IV de Castella n’escoltaren la lectura i el juraren com a pas previ al casament del rei de França amb Maria Teresa d’Àustria, filla de Felip IV de Castella.

Més...

Catalunya escapçada from Jaume Claramunt on Vimeo.



El 15 d'octubre la comissió 350 anys publica una llibreta de 28 pàgines, la història del "El tractat dels Pirineus, visió catalana de la història" sobre aquest moment tan important de la història dels catalans.

Sumari: info@350anys.cat Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Preludi
EL TRACTAT DELS PIRINEUS
I.- Guerres, dinasties, ambicions i hegemonies
II.- Catalunya, espai de confrontació entre dues corones
III.- El Tractat dels Pirineus


"El tractat dels Pirineus, visió catalana de la història"

El llibret serà a la venda al preu de 2€

Un descompte serà fet per a les entitats a partir de 20 exemplars comprats.