"Les darreres paraules de Lluís M. Xirinacs són la resposta a tots aquells que, des del poder o des de les tribunes d'opinió, han fet de la claudicació de Catalunya una norma d'obligat compliment. Tan cec és el seu egoisme, tan cínica és la seva deserció, que són incapaços de percebre el galdós paper que els reserva la història." Víctor Alexandre
 | En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci. Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci. Gràcies! |
He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"
Font: Vilaweb
Actualització 16-8-2007:
Notícia sobre l'autòpsia a l'Avui
Imatges del seu homenatge, de David Datzira
Notícies relacionades: Llibertat Xirinacs
Paco un bon dia vaig anar, encara no sé cóm, al teu blogg. Em va agradar i me'l vaig guardar. Avui que sóc a casa, en espera d'una operació segueixo el tema de la desaparició de'n Xirinacs. Tinc 63 anys i per tant una edat suficient per haver anat seguin la trajectòria de'n Xiri i el vaig conèixer bé. Diria que molt bé.
ResponEliminaTé raó... ell s'ha mantingut amb la seva raó i ha mort amb la seva raó, però també ha estat un home que en el moment que no ha tingut seguidors, en el moment que s'ha convertit en una utopia la seva manera de pensar, no ha estat capas de reaccionar. Sempre acostumat a estar envoltat de persones que el seguien i ara restava sol i malalt. Allunyat de la seva família. No estava bé... es creia un mesies i tot i que té tota la raó en alguns dels aspectes del que posava en el seu escrit... no s'ha vist en cor de lluitar més.
Els polítics són uns mentiders
Hola "anònim",
ResponEliminaGràcies per llegir i comentar a Galindaines.
Jo no parlo de suïcidi, haurem d'esperar l'autòpsia, i per ser rigorosos, que es confirmi l'autoria de la nota transcrita. Jo en cito la font.