Spanish cowardly shooting Catalan President

Molt Honorable President Lluís Companys

On Monday October 15th, 2012 the Catalans will have very present the miserable, cowardly and unjust shooting of President Lluís Companys i Jover, by the Spanish dictatorship of Franco, the heirs of that, today continue to threaten the majority will of the people of Catalonia to establish an independent state.

Judging by the statements that are coming from the powers of the Spanish state, it seems that 72 years later, it is not yet accepted in Madrid that the feelings and the will of the people, expressed in a peaceful and democratic way, it cannot be forcibly subjected.

It's hard to know if one day the Spanish state will override the trial, devoid of any due process, which led President Companys to be executed in the Montjuic Castle, becoming the only president of a democracy in Europe who has been murdered. What we do know is that one of the first thoughts when we achieve independence, which is around the corner, it’ll be for President Companys and his last words: "For Catalunya".

"Each one to his place and Catalunya and the Republic in the heart of everyone. “Long Live Catalonia! Long live Republic! Long live freedom!" Lluís Companys i Jover (from the balcony of the Palace of the “Generalitat”)

Sources:

• http://arenyautes.cat/node/7349
• http://commons.wikimedia.org/

La independència és més a prop gràcies a tots nosaltres

Fa menys d'un any, es començava a parlar de la consulta d'Arenys de Munt i no sabien si portaria enlloc o no.

Ara tampoc sabem on portarà, però sabem que hem avançat i força cap a la llibertat de Catalunya.

Hem fet algunes passes força importants:
- Hem aconseguit que es parli de la nostra independència a Catalunya i al món. I aquesta era una passa que s'havia de fer, i que l'hem feta molt bé.
- Sabem que la declaració unilateral de independència del nostre Parlament no viola el dret internacional.
- Sabem que la majoria dels països de la Unió Europea, i moltes potències mundials recolzen aquest punt de vista
- Sabem que ens cas de declarar la independència, formarem part de la Unió Europea automàticament, d'acord amb els acords internacionals.

És a dir hem polvoritzat 'de facto' la cotilla de la pronstitució que ens negava el dret universal a la autodeterminació. Fa un any no em podia ni imaginar aquesta situació.

No sé quina és la propera passa que cal fer cap a la llibertat, però el que sé segur és que cal fer-ne alguna. Sola no arribarà pas. I prefereixo fer-ne una d'equivocada que no fer-ne cap.

M'agradaria molt saber quina creieu que és la propera passa que caldria fer.

Sovint les primeres passes són les més difícils, però són molt importants:
- Tot llarg camí comença per una passa molt petita.

ACTE DE SOBIRANIA

"Les darreres paraules de Lluís M. Xirinacs són la resposta a tots aquells que, des del poder o des de les tribunes d'opinió, han fet de la claudicació de Catalunya una norma d'obligat compliment. Tan cec és el seu egoisme, tan cínica és la seva deserció, que són incapaços de percebre el galdós paper que els reserva la història." Víctor Alexandre

En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci. Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci. Gràcies!

He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"

Font: Vilaweb

Actualització 16-8-2007:
Notícia sobre l'autòpsia a l'Avui
Imatges del seu homenatge, de David Datzira

Notícies relacionades: Llibertat Xirinacs

Lectura d'estiu

El preu de ser catalans de Patrícia Gabancho

Una persona que m'estima - i em coneix millor del que m'imaginava! - m'ha regalat fa uns dies aquest llibre, del que ja he llegit la meitat d'una volada, però que penso rellegir molts cops, per que és un llibre per aprendre i per consultar. I la Patrícia una escriptora que no coneixia i que passa a la meva llista de preferits. I una periodista que cerca, investiga i arriba al fons, de les que realment fan falta.

"Resistiran la llengua i la cultura catalanes l’embat indeturable del veïnatge de l’espanyol i el temptador mercat global de l’anglès? Al cap de mil anys del seu naixement com a llengua i cultura, té futur el català o caurà víctima de la pressió demogràfica o de la selecció natural? Dir-li cultura catalana a tota cultura que es faci a Catalunya és enterrar-nos en vida? Aguantarà el català? Ens en sortirem?

Tot i que quan un mal està molt estès sembla inútil buscar-ne culpables, Patrícia Gabancho ens n’assenyala uns quants i ens raona uns perquès posant la sinceritat i la paraula clara per davant d’hipòcrites correccions polítiques."

Comprar el llibre (18 euros)

Homenatge als arquitectes exiliats

El Ministerio de Vivienda homenajea a los arquitectos españoles exiliados tras la Guerra Civil en la exposición 'Arquitecturas Desplazadas'

Més